Reflexa'T és un projecte artístic
de creació fotogràfica
realitzat per persones que han sofert
exclusió per no tenir una llar,
un sostre o un domicili
2021
El Projecte
La quantitat de persones sense llar ha augmentat de manera exponencial en els últims deu anys, lluny d’assolir els objectius de l’agenda 2030 signada per la major a part de països occidentals, milers de persones viuen als carrers de les ciutats en situació d’extrema precarietat, invisibilitat i indiferència.
través d’uns tallers de formació sobre expressió fotogràfica i teoria urbana, els participants han projectat una mirada subjectiva sobre la gent i la ciutat que habiten: Barcelona, un escenari que coneixen de primera mà i que poden revelar de manera inèdita a ulls d’altres ciutadans. L’espai públic és el continent i el contingut de les fotografies d’aquest projecte i les persones que l’habiten, els seus protagonistes i creadors.
SOSTRE es refereix al món físic, a l’arquitectura que ens protegeix del fred, de la pluja, del vent, del soroll, del furt o de l’exposició a la mirada aliena. LLAR ens remet al món afectiu, al caliu que ens arrela als avantpassats o que voldríem deixar als que vindran, a l’emancipació, l’estabilitat i la possibilitat de construir projectes de vida. Es refereix principalment a un espai emocional. DOMICILI té a veure amb la relació que tenim amb l’Estat, a la possibilitat de ser censats, informats, censurats, multats o assistits. No tenir un domicili suposa estar fora de tota aquesta gama de possibilitats, amb tots els avantatges i desavantatges que suposa formar part d’un sistema.
Reflexa’T és un projecte de laudioviosual prod. que, sota la direcció artística de Roger La Puente, proposa un apropament a aquesta situació des de la mirada dels qui la pateixen.
Aquest projecte ha estat possible gràcies a: l’especulació urbanística, la bombolla imobiliària, els fons d’inversió, els bancs, als pisos turístics i a l’augment del preu del lloguer. A les retallades en serveis socials, sanitat i educació. A les lleis d’estrangeria, restricció de la llibertat de moviment, racisme institucional i fronteres de doble cara. També a desordres emocionals, traumes infantils, depressions, empreses tancades, ruptures de parella, adiccions i males decisions personals.
Però no hauria existit si no fos per: la tenacitat dels participants, les ganes de fer art en grup, la inspiració i les hores de feina, la difosa creença que a través de l’art farem soroll i servirà per alguna cosa i el suport de totes les persones i associacions que cada dia lluiten per un món més just.
PARTICIPANTs
Minerva
1965, República Dominicana.
Minerva ens ofereix unes imatges que reflexen els canvis en l’estat d’ànim. Passar d’allò més fosc i solitari fins a somriures i abraçades en una alegria compartida en un centre d’acollida per a dones. La vida està plena de contrastos i de nosaltres depèn saber-los aprofitar i acceptar-nos tal com som.
Antonio
1955, Perú
Com es veuen les coses, els carrers i les persones quan estàs a “l'altra banda”? A través dels reflexes als aparadors de les Rambles, un dels carrers més fotografiats de Barcelona, Antonio ens transmet aquesta sensació d’estranyesa i distància. Fotografiar imatges inèdites d’un espai àmpliament conegut no només mostra el fet d’estar fora del sistema productiu, econòmic i emocional, també aconsegueix un llenguatge visual propi tendint cap a una estètica molt pictòrica.
Víctor
1954, Barcelona
Autor de la imatge més icònica del projecte, Victor ha aconseguit el seu propòsit: dignificar les persones que dormen al carrer. Mostrar la cara més humana d’aquells que normalment tractem com a part del paisatge urbà és utilitzar el mitjà artístic per aconseguir empatia, respecte i solidaritat a través de fotografies amb gran valor estètic. Victor ens mostra la persona que hi ha rera els objectes.
Angel
1963, Barcelona
“Yo soy libre como el viento” és una de les afirmacions que Àngel ens recorda sovint. Amb la seva càmera ha retratat la seva vida quotidiana on podem veure carrers buits, cases abandonades i molta gent eufòrica que no dubta a mostrar la seva cara més salvatge quan apareix l’Àngel. “Yo soy un vagabundo, porque me gusta viajar por el mundo”. La sol·litud i el sentit de l’humor formen part d’una mateixa actitud.
Andrea
1988, Italia
La ciutat que ens rebutja, ens aparta i ens aïlla existeix pràcticament a cada cantonada. Andrea ens mostra l’arquitectura hostil que es troba en aparadors, places i racons públics i privats dissenyada per a que ningú pugui utilitzar aquests espais. Una pell punxeguda concebuda per a fer fora els més necessitats que sorprenentment hem normalitzat. Andrea ens mostra aquesta violència silenciosa a través d’imatges amb una bellesa hipnòtica.
Moahcine
1998, Marroc
“Dejo el taller, estoy cansado que los mossos me paren por la cámara”. Així és com Moahcine va tornar la càmera al taller fart de no poder fotografiar tranquil·lament com la resta de participants. Hem volgut mostrar les imatges que ens va deixar, amb una forta profunditat personal i poètica.
Fernando
1985, Mèxic
La recerca d’una imatge impactant i forta ha guiat l’impuls fotogràfic de Fernando. “La nit al carrer és un territori fosc i dur que també t’abraça i et deixa ser lliure.” Així descriu l’autor les imatges de figures fantasmagòriques, fumadors de crack i nits eternes que ens porten al límit de l’existència a través d’una estètica directa i a la vegada suggerent.
Fidel
1969, Cuba
Els parcs son un lloc molt transitat per aquelles persones que en algun moment s’han trobat exclosos socialment. Allà hi ha temps per a observar les similituds entre persones i animals. Fidel ens regala una clàssica col·lecció de gossos amb els seus propietaris plena de color i sentit de l’humor.
Jacqueline
1979, Venezuela
Des de la seva arribada a "La Llavor", ha vist la seva mare als rostres de cada dona que habita entre els seus passadissos. "Mujeres llenas de historias, de hijos, de llantos, de resistencia con las que por circunstancias de la pandemia tocó encontrarnos y leer nuestros silencios". Les seves fotografies relaten les seves rialles, els seus silencis i les seves abraçades.