Els camps magnètics

Era el 1994 i jo tenia 13 anys. Ella es deia Maria i era la dependenta del meu videoclub. Un dia que vaig anar a tornar unes cintes me la vaig trobar fent alguna cosa estranya i em vaig espantar. Me’n vaig anar corrent. L’endemà vaig passar-hi però ella ja no hi era. El videoclub havia tancat per sempre.

No vaig tornar a saber més de Maria fins que, anys després, vaig saber que havia desaparegut en un incendi, just el mateix any que jo l’havia vist per darrera vegada.

Els camps magnètics tracta de reconstruir les rutines i els vaivens d’aquesta noia i ho fa des d’alguns records, amb especulacions i veritats a mitges, amb una posada en escena íntima i fragmentària. Una radiografia en present, que mira al passat i es projecta al futur , celebrant l’extraordinària possibilitat de ser úniques i irrepetibles.